Illa del sol, l'inici del món

Un cop travessada la frontera peruana-boliviana, estampats els nous segells als nostres passaports i havent fet canvi de moneda, arribem a Copacabana, som a Bolívia.
 
Arribem a Copacabana amb una cosa molt clara, visitar la illa del sol, originàriament coneguda com a illa Titi kharka, que significa Roca del Puma, la roca originària, i és que Titi vol dir Puma i Kharka Pedra, i aquest és el nom que, definitivament, ha adoptat el llac. 
 
La illa del sol és una illa màgica, amb molta història i amb impressionants paisatges, on es creu que hi ha el naixement de tota la cultura inca, on el déu sol va enviar els seus fills, Manco Kapac i Mama Ojllo, per fundar l'imperi incaic,  i és que tothom ens n'ha dit meravelles, i ha valgut la pena. Primer de tot dir que a Copacabana hem trobat un allotjament de luju per 60 bolivianos, un lloc increïble.
 
Cha'llapampa, la nostra arribada a la platja nord de la illa del Sol
 
L'endemà mateix vam agafar una barca que va trigar 2h 30' en arribar a la famosa illa del sol. La majoria de gent que ve fins aquí es queda a dormir a la illa, però naltros hem decidit fer la visita en un dia i estem contents de la decisió presa. La barca ens deixa a la part nord de la illa i el nostre propòsit és travessar-la de cap a cap i un cop a la part sud agafar el barco de tornada a Copacabana.

 les vistes des de les ruïnes inques de Chinkana i al fons la illa Jochihuata
 
 malgrat el turisme, els prop de 2.000 habitants de la illa encara viuen tradicionalment de la pesca i l'agricultura

Se'ns dubte la part nord de la illa és la més maca i si haguéssim fet nit a la illa haguéssim preferit fer-la en aquesta part, per ser menys poblada i menys explotada i molt més tranquil.la.

Del nord al sud hi ha una caminata d'11 quilòmetres i el paisatge és més típic de la costa, podríem dir empordanesa, que d'un llac a 3.800 m d'alçada. Ruïnes incaiques enmig de penyasegats, platgetes solitàries, aigua tremendament blava, un sol esperpèntic, tot plegat ben mediterrani.

...al nord de la illa es troba la Taula de l'Inca, on es solien realitzar saccrifis amb unes vistes espectaculars...   

una vegada arribes a la part nord resta resseguir el llom de la illa fins al sud, un camí amb unes vistes esplèndides!!
 
 la Txell a la meta volant del mig de la illa, a Challa, a pagar peatge... i quines vistes!!! 

En alguns trams l'alçada es feia present, però les imatges que ens regalava aquell paisatge ho feia més suportable.

 naltrus al costat de la Taula de l'Inca, autofoto!  ;-)

Arribats a la part sud ens hem trobat amb una comunitat molt més enfocada al turisme, on no ens hem cansat de veure restaurants, pizzeries i allotjaments varis.

tot arribant a la part sud de la illa!!

 ens despedim amb una imatge de mar, un pescador a 4.000 m d'alçada: mediterràniament!!!

Per anar d'una punta a l'altra hem hagut de pagar tres peatges, un per cada comunitat resident a la illa, si bé la quantitat a pagar és ben ridícula, és més ridícul trobar-se a una cholita fent pagar 10 bolivians per caminar per un sender d'una illa que no és ni privada. Però aquest és el preu a pagar pel fet de ser guiri i si fessin pagar més, també ho hauríem pagat,  perquè la illa del sol mereix ser visitada. 

2 comentaris:

  1. Anònim25/8/12

    Ostres això sembla el mediterrani!!!
    A seguir disfrutant!!

    Records parella!!

    ResponElimina